FITXA ARTÍSTICA
Doctor Chirinos: Héctor Manrique
Assistent de Direcció: Angélica Arteaga
Assistent d'escena: Lissy García
Realització d'escenografia: Ramón Pérez Pina
Disseny Gràfic: Manuel González Ruiz
Maquillatge: José Antonio Freitas Silva
Musicalització: Pedro Borgo
Il·luminació: José Jiménez
Vestuari: Eva Ivanyi
Escenografia: Héctor Manrique
Producció: Héctor Manrique
Direcció: Héctor Manrique – Pedro Borgo
Adaptació del llibre Sangre en el diván: El extraordinario caso del Dr. Chirinos, escrit per la periodista Ibéyice Pacheco, on explica la vida del polèmic psiquiatre Edmundo Chirinos, qui fos trobat culpable de l’assassinat de la jove Roxana Vargas, un dels casos policials més sonats dels últims temps que va sacsejar l’opinió pública veneçolana.
El monòleg, adaptat, protagonitzat i dirigit pel primer actor Héctor Manrique, se centra en el capítol del llibre titulat “El Delirio” en què Chirinos, qui va ser rector de la Universitat Central de Veneçuela, candidat a la Presidència de la República, diputat a l’Assemblea Constituent, metge psiquiatre de tres Presidents de la República, delira i intenta reconstruir la història des de la seva perversa psiquis, relatant la seva vida i col·locant-se com a protagonista de vents transcendentals en els darrers 60 anys del país. També mostra la seva actitud erràtica davant de l’assassinat de la jove Roxana Vargas, estudiant de periodisme de la Universitat Catòlica Santa Rosa, trobada sense vida a la urbanització Parque Caiza, crim pel qual va ser processat el psiquiatre.
Per a Sang al divan: L’extraordinari cas del Dr. Chirinos Ibéyise Pacheco va tenir l’oportunitat d’entrevistar en nombroses ocasions els implicats i relacionats amb el cas, i en especial el doctor Chirinos, que va ser sentenciat a 20 anys de presó. Amb tots aquests testimonis ia partir d’un profund treball de recerca va reconstruir els tràgics fets i va perfilar l’enigmàtica personalitat de Chirinos, un narcisista, mitòman i megalòman, posseïdor d’una brillantor retorçada i un ego malaltís.
En la ment de molts veneçolans va resultar sorprenent que aquest personatge reeixit, culte, realitzat, ric, sotmetés els seus pacients per més de trenta anys a teràpies de son en què les sedava, despullava i n’abusava sexualment. Tot això, gaudint de total impunitat i valent-se dels seus dots de seductor excepcional i manipulador. Aquest cas va aixecar serioses preguntes sobre el comportament i l’evolució de la societat veneçolana i la seva escala de valors.