DINS ELS COR DEL MÓN

> Quina relació té l’ésser humà amb el seu entorn? Hi ha una manera més harmònica de connectar-hi per trobar l’equilibri?

> A través de la Karen, una nena amb unes capacitats molt diferents de la resta, descobrirem que les persones amb capacitats diferents són les que poden canviar el món

El nou espectacle d’Engruna Teatre es basa en la novel·la de Sabina Berman La mujer que buceó dentro del corazón del mundo, que narra la història de la Karen, una nena amb síndrome d’Asperger que es convertirà en l’empresària més important de la pesca de tonyina del planeta.

La Karen, negada per alguns aspectes intel·lectuals però un geni en d’altres, és un dels éssers vius més especials. Mentre busseja entre les tonyines o entre els humans de la terra, provocarà somriures, estranyeses i reflexions, per acabar parlant de la llibertat i la diferència.

Dins el cor del món proposa una reflexió sobre la relació de l’home amb la natura i reivindica el el dret a ser un mateix, encaixi o no amb la societat que els humans hem construït.

Sabina Berman és una reconeguda escriptora, dramaturga, assagista, directora de teatre i de cinema mexicana. Ha estat guanyadora quatre vegades del Premi Nacional de Dramatúrgia a Mèxic i el Premi Juan Ruiz de Alarcón, i ha obtingut en dues ocasions el Premi Nacional de Periodisme (1999 i 2007). Durant el procés de creació ha ofert la seva complicitat al projecte. Denis Duncan, dramaturga, directora de teatre, docent, guionista i activista antiracista barcelonina nascuda a Costa Rica ha estat responsable de l’adaptació teatral de la novel·la.

Engruna Teatre és un projecte artístic dirigit a públic familiar format per un equip de creadores compromeses amb les arts escèniques. Expliquen històries i comparteixen experiències amb la voluntat d’emocionar i transcendir. Parteixen d’allò petit i menys perceptible i ho transformen en relats únics, plens de simbologia i contingut.

Una producció d’Engruna Teatre

Amb el suport de l’ICEC, l’Estruch Fàbrica de creació de Sabadell, LaSala Miguel Hernández i l’Ajuntament de Castellar del Vallès