EUFÒRIA

Un poble que vivia galopant en l’eufòria eterna es va veure amenaçat per un final. No hi havia res a fer per evitar-ho. Qualsevol intent de rebel·lar-s’hi produïa l’efecte contrari. Tothom va col·lapsar. La majoria va preferir anticipar-se i esclatar abans d’enfrontar-se a un moment així. Qui es va quedar va haver de tirar enrere, travessar un pantà bipolar i tornar al principi per poder, a la fi, assumir que s’acabaria.

L’obra és el viatge d’un grup de persones soles cap a un final compartit, a través d’aquest món malalt d’eufòria, que es promet infinit.

Lara Díez Quintanilla, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2020-21, dirigeix Eufòria, el text resultant de la seva residència. L’autora ha volgut parlar d’aquesta sensació, d’aquest sentiment de benestar total que es mou radicalment en termes absoluts.

L’eufòria és com un huracà, on hi és ella no hi ha ningú més i anul·la la possibilitat de trobada real amb l’altre. Resulta embogidora quan es converteix en un estat sostingut o en l’objectiu final de tot. Assimilar-la com a sinònim de felicitat és la nostra malaltia genètica col·lectiva, perquè transforma la vida en un contenidor d’expectatives impossibles i en una fàbrica de frustració interminable.