FITXA ARTISTICA
Un text d’Helena Tornero (basat en el poema èpic Paraíso Perdido de John Milton)
Dramatúrgia Helena Tornero i Andrés Lima
Direcció Andrés Lima
Amb
Pere Arquillué Dios; Cristina Plazas Satanás; Lucía Juárez Eva; Rubén de Eguía Adán; Elena Tarrats Muerte; Laura Font Culpa
Escenografia i vestuari Beatriz San Juan
Il·luminació Valentín Álvarez (AAI)
Música original i espai sonor Jaume Manresa
Videocreació i Postproducció Miquel Àngel Raió
Caracterització Cécile Kretschmar
Direcció de producció Maite Pijuan
Cap de producció executiva Marina Vilardell
Ajudantia de producció Àlvar Rovira
Direcció tècnica Moi Cuenca
Coordinació tècnica: David Ruiz
Ajudantia de direcció Laura Ortega
Ajudantia de vestuari: Amaranta Albornoz
Regidoria Ainhoa Bernaola
Sastreria Esther Chércoles
Tècnic de so Roger Giménez
Tècnic audiovisuals Xevi Gibert
Construcció de l’escenografia: Pascualín Estructures
Confecció vestuari: Goretti Puente
Màrqueting i comunicació Focus
Reportatge fotogràfic: David Ruano
Disseny gràfic Santi&Kco
Col·laboradors Jorge de la Garza, Montibello, Rowenta
Una coproducció del Teatre Romea, Grec 2022 Festival de Barcelona i Centro Dramático Nacional.
Un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és també un tribut a l'ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió.
El poema èpic publicat per John Milton l'any 1667 explica la tragèdia de la caiguda de l'home, però també narra la caiguda de Satanàs. Reivindicat pels romàntics com l'heroi veritable, el Satanàs de Milton simbolitza el rebel que es revolta contra la tirania del cel. Perquè abans de la caiguda de l'home està la història de l'àngel caigut. La història d'una rebel·lió fracassada i les seves conseqüències, que condicionaran el destí de l'home i de la dona. Però, som així perquè així va ser escrit el nostre destí o perquè les nostres creences ens van portar a escriure'l així? A més d'una celebració de la bellesa del llenguatge de Milton, aquest Paraíso Perdido vol constituir també un homenatge a l'ofici del comediant, tantes vegades vilipendiat, menyspreat i demonitzat per la seva capacitat fascinant de transformació i de transgressió. Als comediants no se'ls permetia acostar-se les ciutats, perquè es temia que el seu ofici pogués contaminar a les gents de bona fe. La por al coneixement té arrels molt antigues. “Potser el saber és pecat?”, va dir la serp a la dona. I va ser la dona qui va triar el saber en lloc de la ignorància. Però…