De que parlem mentre no parlem de tota aquesta mer

L’obra és una auca ecologista, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll. Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s'embussen, les parets s’esquerden... Reconèixer el problema és –ja ho diuen– el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?