PATAS ARRIBA

Aquesta és una aposta escènica elegant i gamberra que aparella la brillant composició al piano d'Izaskun Barbàrie amb la desbocada poesia de trinxera de la gemma Almagro, tot amanit amb un monòleg sarcàstic, punyent i tendre alhora.

Irreverent i desternillant, dispara sense embuts al cor i a l'esperit crític a través de l'aliança entre els seus dos personatges: una senyora que ha passat per tot tipus de teràpies als seus 50 anys i segueix sense entendre res, i uni virtuosi pianisti de gènere no binari que sense parlar ho diu tot.