RUMORE BIANCO

Un monòleg psicològic que aborda de manera crua i profunda els temes de l’homofòbia, la transfòbia i la repressió familiar i religiosa. En escena, un home confessa a la mare els assassinats que ha comès: ha matat dones trans. Però el que emergeix no és només la seva culpa personal, sinó tota una cultura que educa en el silenci, la vergonya i l’odi.

En un diàleg forçat amb la mare, símbol d’una societat que ha preferit salvar les aparences abans que escoltar, es revela un passat marcat per la negació de la identitat, el fanatisme religiós i la violència sistèmica. El relat es mou entre records, deliris i sarcasme, amb un llenguatge que barreja el tràgic i el grotesc, retornant a l’espectador la inquietud de qui escolta quelcom que no voldria sentir.

Inspirat en fets reals, Rumore Bianco és un acte teatral incòmode i necessari que convida a mirar de cara la hipocresia social i el límit ambigu entre víctima i botxí. Una reflexió aspra i lúcida sobre la identitat, el sentit de la culpa i el preu que es paga pel dret a ser un mateix.