EL MEU GERMÀ, BERNARD

Vinc a fer un exorcisme, un homenatge, un pas. A tancar el parèntesi que la mort ha obert. Se m’acaba el temps per viatjar de la mort a la vida. I m’he aferrat a una boia que potser us desorienta: us vull parlar de Bernard-Marie Koltès, el dramaturg francès. Mentre el meu germà emmalaltia a passes agegantades, jo em refugiava en un llibre: Lettres. François, el germà de Koltès, va recopilar cartes que el dramaturg havia escrit en vida. El meu germà, Bernard vol ser un homenatge poètic multidisciplinari, visual i auditiu, a la figura del dramaturg Bernard-Marie Koltès, mort prematurament víctima de la SIDA el 1989, just quan s’estava convertint en un referent de la dramatúrgia europea. Però també vol ser un cant d’amor al meu germà, i a tots els germans. A les mares, a les cuidadores i a l’amistat. Establim un diàleg entre la vida personal de Koltès, la seva obra i un món on explorar tres premisses fonamentals en ell: LA SOLEDAT, l’amor a l’ALTRE i la BELLESA dels desclassats.

Jo no vaig llegir cap pàgina sencera, aquelles setmanes, només paraules soltes, en francès. O la primera carta en bucle, peut-être. En Bernard tenia 8 anys. És absurd. Però aquí som. I us vull explicar la història d’uns germans que van perdre altres germans. I el que va passar, molt abans.

El meu germà, Bernard és un monòleg que neix a partir de la lectura de Lettres de Bernard-Marie Koltès —que es converteix en una mena de biografia de l’autor—, i que es fusiona amb l’experiència d’acompanyar un germà en el trànsit. Un viatge a l’altra banda que ens aporta llum aquí.