JOSE CORBACHO

Si és que estan passant tantes coses que no queda una altra que riure.

I per això torno al Teatre Borràs, per a riure'm d'una mica de tot.

Però sobretot per a riure'm de mi. I del que m'envolta: els meus pares, la meva dona, el meu fill, la meva germana, el meu cunyat, els meus amics, el meu gos… Perquè quina fauna i flora que tinc al meu voltant.

També per a riure'm de les coses que em passen, com segur que els passen a molts de vostès…

I d'algunes altres, més personals, que igual només em passen a mi, com quan algú em diu:

                      ”Tu ets famós, no? Gorbatxov, veritat?”

Gorbatxov, Gaspatxo, Carpaccio… M'han anomenat de tantes formes. Però mentre vostès riguin, poden dir-me com vulguin... I aquí riuran.

Un amic va venir a veure'm i em va dir: “Que fort, la gent riu cada quinze segons”. Sembla que va estar comptant els riures. Sí, ho reconec, tinc amics molt rars.

Però la veritat és que hi ha uns 250 riures per funció. Una a dalt, una a baix.

És a dir que surt a un riure per cada 10 cèntims aproximadament.

Qui dona més per menys?

Per això els convido que vinguin. Perquè passaran una bona estona i tornaran a casa més felices del que van venir. Ni més, ni menys.