NOT MY MONKEYS

Un somriure, la Trini i un congrés de la felicitat. El gran gurú Ray Rex mou masses i exposa les claus per extreure el mateix potencial que ens durà del fracàs a la felicitat, i de pas augmentar la productivitat empresarial de la multinacional Sàhara Drinks, organitzadora de l’esdeveniment. Un altre somriure, perquè des de Sàhara Drinks es promou el happytalisme entre tots els treballadors, perquè això és un win-win i l’empresa és una gran família.

La Trini és feliç de ser una “sahi”, el sobrenom afectuós que reben els treballadors d’aquesta empresa, i somriu molt, no para de somriure. Ni quan els seus companys es sindicalitzen. Ni quan arriba un comiat. Un altre somriure i gràcies, gràcies per ensenyar-nos que mai és tard per aprendre que un comiat pot ser una cosa enriquidora. Sobretot quan no és el teu, és clar. Not my circus, not my monkeys, no és el meu problema.

Més somriures i una carta (ai!, la carta). Una carta que potser gelarà el somriure de la Trini, i serà la llavor d’una revolució, acampades, cadenes i vagues.

Not my monkeys és una sàtira sobre el capitalisme, el happytalisme i la dictadura de la felicitat en el món laboral.