UNA CÒPIA

A Una còpia (A number, 2002), Caryl Churchill parla de la relació d’un pare, Salter, amb els seus fills Bernard 1, Bernard 2 i Michael Black. Un d’ells és l’original, els altres dos són clonats. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen la veritat (i que hi ha vint còpies més). Lògicament, demanen explicacions al pare. Per què em vas clonar? Per què no vas tenir un altre fill? Per què sóc una còpia? Qui sóc jo? Qui ets tu?

Una còpia és un text que combina l’humor i el drama en un artefacte escènic que no només posa sobre la taula la nostra relació amb la ciència sinó que se serveix d’aquesta per afrontar la recerca d’un mateix, l’originalitat de cadascú.