EL TIPO

En paraules de la directora: La concepció artística també inclou repensar els forts mandats que regeixen la nostra societat. En aquest sentit, l'obra ens presenta sobretot dos: el mandat de “ser útil”, en paraules de l'àvia del personatge; i el mandat de masculinitat, present fortament en l'àmbit laboral del personatge però que també cobreix tota la realitat social.

Hi ha una “normalitat” que converteix algunes conductes en adaptades o inadaptades. M'interessa com a directora no emetre una opinió tancada sobre les accions del personatge, que cada espectador pugui observar i transitar juntament amb l'actor quan una situació “normal” s'enrareix, acompanyar el personatge en aquest passatge, sorprendre's amb ell, comprendre les pautes socials imperants que envolten aquest comportament.

El projecte parteix d'una nota periodística del 2017 d'un fet als Estats Units, en què un policia havia estat condemnat a la presó per fantasiejar amb cometre una sèrie de delictes contra la seva dona, els quals mai va fer i, en conseqüència, va ser alliberat.

Aquest episodi serveix de disparador a una sèrie d'interrogants que creiem ens guiaran en el procés de recerca: per què algú només fantasieja i no pot passar a lacció? Quines diferències hi ha entre fer i projectar? I sobretot: què se li proposa fantasiejar l'home des del que és social? On es fonamenta la violència d'un individu? Què fa l'entorn, quant propicia, reprimeix, constitueix o alimenta les maneres d'accionar de cadascú? I com impacta la “funció de l'home” a l'experiència vital de la dona?

Al costat d'aquestes preguntes ens interroguem pel deure ser, sobretot amb el focus posat en el deure ser masculí. Volem indagar sobre l´univers d´un policia, un àmbit ultra masculinitzat. I cercar, des d'aquest imaginari particular, en les naturalitzacions i desnaturalitzacions de les maneres de comportar-se i de ser, i les implicacions sobre la dona. Ens interessa especialment abordar aquestes inquietuds des d'una veu masculina.