ADESSO LA FINESTRA

A partir del concepte de finestra com una obertura en un mur per donar espai a l'aire ia la llum, sorgeix “Adesso la ventana”: la versió escènica d'un llibre amb el mateix nom.

Entre dos mons, les paraules d'un llibre i una escriptora, una ballarina apareix amb pont, el cos és un llindar.

Imaginem aquesta nova peça com una casa.
El teatre i la casa s'oposen pel que fa a la noció de ritual públic i privat. L'escenari no pretén ser aquí un lloc de demostracions, sinó un lloc íntim de manifestacions per poder sortir dels marges físics de el nostre entorn i observar les tensions de les forces que regeixen la mateixa idea de vida. Un espai quadrat ocupat per objectes i records.
En aquesta nova creació ens hem centrat en un aspecte de la casa: La finestra. Amb la significació segons el diccionari: una obertura en un mur per donar espai a l'aire ia la llum comença la tasca compositiva. Aquest treball intenta qüestionar-se sobre els fragments, retallades de vida, situacions que es deixen veure a través de un marc. El cos com una finestra i la mirada de laltre com una possibilitat per ingressar ell.
Més enllà de l'estudi actual que es pugui fer quant a allò arquitectònic, simbòlic i virtual, la matèria finestra resulta des dels seus orígens una necessitat vital de l'ésser humà, un focus que el connecta amb una realitat atmosfèrica i sensorial. Allà rau, segons aquesta recerca, la clau per veure el món i obrir-s'hi.