EL LLAC DELS CIGNES

A través de la ja llegendària música de Txaikovsky i una impressionant coreografia, El llac dels Cignes està basat en un conte de fades amb tints romàntics. Una història sobre transformacions, encantaments i monstres en què només l’amor és capaç de redimir els protagonistes. L’obra transcorre entre l’amor i la màgia, enllaçant als seus quadres l’eterna lluita del bé i del mal.

Estrenat per primera vegada al Teatre Bolsoi a Moscou (Rússia) el 1875. Tot i la tíbia acollida que va tenir al principi, una segona estrena gairebé vint anys després, el van col·locar com a obra cimera en la història de la dansa clàssica.

És una oportunitat única de veure aquesta companyia, que compleix 55 anys de trajectòria recorrent els principals teatres del món. Fidel a la metodologia de treball del seu Fundador (Fernando Alonso) dota els seus ballarins d’una compenetració, una cura i un afany de superació permanent que es reflecteix en l’alta qualitat artística de les seves produccions. Són poques les ocasions que els tenim de veure per Espanya. Cinc anys després de la seva última actuació, el Ballet de Camagüey torna a trepitjar els nostres escenaris amb una companyia de 32 ballarins a escena.

L’obra transcorre entre l’amor i la màgia, enllaçant als seus quadres l’eterna lluita del bé i del mal. La protagonitzen el príncep Sigfrid, enamorat d’Odette, jove convertida en cigne per l’encanteri del malvat Von Rothbart i Odile el cigne negre i filla del bruixot.

Es basa en una llegenda que explica com unes joves són convertides en cignes per un malvat mag, Von Rothbard. A les nits recuperen la forma humana. El príncep Sigfrid surt de caça amb els seus amics i es troba amb Odette, la reina de les noies convertides en cignes, que li explica el seu trist destí i el de les seves companyes d’encanteri. Li confessa que només una promesa d’amor que arribi fins al matrimoni podria posar fi a l’encantament. Sigfrido jura fer aquesta promesa a la festa que se celebrarà l’endemà al palau on ell ha de triar esposa.

En aquesta festa, Sigfrido creu reconèixer Von Rothbard i Odette, però en realitat el mag ha portat la seva filla Odile, disfressada d’Odette, però vestida de negre (en aquest moment s’executa el famós «Pas a dos del Cigne Negre») . Sigfrid, sense adonar-se de l’engany, jura el seu amor a què ell creu ser Odette i traeix la seva veritable estimada, a qui veu plorant a través d’una de les finestres de palau. Von Rothbard i la seva filla han triomfat.

Per aquesta suposada traïció, Odette ha decidit morir abans que continuar sent un cigne per sempre. Però Sigfrid li demana perdó, i triomfa en una lluita final contra Rothbard, prevalent el seu amor amb Odette.